viernes, 28 de octubre de 2016

El burro al davant (Els meus amics i jo)


-Sense correccions semàntiques ni ortogràfiques-





Ahir vaig treure els meus amics de passeig i els vaig portar a Olot! Lo feliços que es van posar voltant per les contreras.
El primer que els hi vaig ensenyar la parada del teibus (Goteres incloses) llavors de veure aquell monument descontextualitzat, els vaig portar a la plaça la muralla i la plaça del Carme. Allà es varen sentir com a casa! Ells no s’imaginaven que Olot també hi poden trobar tants compatriotes com ells. 

AMB ELS AMICS NOUS A LA PLAÇA DEL CARME


Vam pujar carrer amunt. Ja erem a la plaça major, Verge santa que el molt pallussos es varen posar a ballar una sardana. Com que no tenien bolso o bosses, van deixar alguna extremitat al centre de la rotllana! Quin espectacle que van muntar!

 QUIN CRISTO VAN MUNTAR
Un cop acabat, vam passar per l’església de Sant Esteve (Al cel sia). Ells, pobres d’ells, no es van atrevir a preguntar lo que tothom es pregunta, on redimonis són els sants?
Vam passejar per el firal (Que li queden dos telediaris, a veure quin pixat de ventre ens hi foten)  Vam menjar unes patates braves al Maria Antonia (No és diu així, però no li vull fer publicitat gratuïta)

EN JOSEP FENT-SE UNA SELFIE, FELIÇ I AMB LA PANAXA PLENA

Amb la panxa plena vam arribar el Torín...
QUINA COSA MÉS LLEIJA, NO M’EXTRANYA QUE ESTIGUI A PROP DEL CEMENTIRI. NO HI HA VIU QUE SOBREVISQUI A TAL CAGARRO ARQUITECTONIC! COM MÉS EL MIRO MËS LLEIG EM SEMBLA! Sort que de vida en tenen poca els meus amics sinó ja els veig estessos al terra amb un atac de bon gust!

Tanta parefernalia per dir que els vaig treure a passejar per Olot, per que el dia 29 i 31 els trobareu a Les preses! Quina il·lu, no?





Petons Conxiterus a tots,
KISS KISS my ass hole ( Com em diu el vei, és tant maco!)


(Translate)
The asno in present ( My friends and i)

Yesterday o my trobel is so far away my fiends walk to Olot! Very happy everything in the country.
To primero to see stop the teibus is very caro (Raining inclueding) Lugo and Mostoles to see this monument mojón, go to see plaza muro Berlín and plaza the Carmen. In they live com home! They is not imagination que podrian edarling como they. Go to street amunt. Plaza BIG! Saint Virgin! They pallús dancing sardaning. Como no llevation dolce gabanna, in the midel the cercel position colocation extremation! Why fura dels baus montatge!
Finally, passeig Sant Steve. They, no money, no tempting a questions, on shit the fucking saints of guadalupe, stay?
Passeigin in the Firal (Extermuntion in two days laborables) to eat patatoe bravo in the Antonia Maria. with stomac full, go to Torín...
OH! MY FUCKIN DISASTER! LOOK AT THAT QUE TEXTURA! IS VERY IMPOSSIBEL QUE TAL ATEMPTETION IS HUMAN!

To party to speak what to go in Olot, because the day 29 and 31  to see in The preses! Very impressive, no?

Kiss the Conxi,
Besito besitos chocolateros (To say my Neighbour)


Afegit d'última hora ... Visca l'Ecola d'art d'Olot... bueno el que queda d'ella!

domingo, 23 de octubre de 2016

Oda a la pèl-roja



-Sense correccions semàntiques ni ortogràfiques-

Oda per tu,
a tu i per tu.
Oda al tu i per tu,
oda a la pèl-roja...

A tu et dedico quatre lletres,
quatre lletres i una rebaixa.

A tu t’ofereixo una oferta,
oferta que no depreciés.
Les poses al carretó
i tota contenta passes per caixa.

Braga o faixa?

Caixa i desembarca.
Faixa a la caixa,
no són trending
I són molt disgusting.

Oda a tu,
Pèl-roja!





BY CONXI

miércoles, 28 de septiembre de 2016

Oda a la castanya




-Sense correccions semàntiques ni ortogràfiques-

Oh! Castanya, castanya tu que neixes d’un arbre
Al damunt de una gran o petita muntanya.

Oh! Castanya a tu et donaré carbassa.
Carbassa de l’hort de l’avia Tomassa.

Ai! La Tomassa és creu castanyera,
i no arriba ni a planxista,
la pobre es creu artista.

Oh! Castanya, castanya.
Aquest any et faré el salt
i muntaré un bon “percal”...

RDH

La Conxi

martes, 20 de septiembre de 2016

Els meus amics



Carta sense cap correcció ortogràfica, ni semàntica. Sense filtre!

Hola amigues Maripilis,

Avui us porto una bona nova els amics que vam fer a Mallorca ja han arribat uns quan estan a casa la Loreto i uns s’han quedat a casa meua. Uns pocs, fan una estada a la casa de la Pilar a Barcelona.
Els que tinc a casa són tan macos. Es porten molt bé. L’únic que no entenc que em miren, com amb desig. A veure siguem sincers. JO SÓC GUAPA! Aixeco passions! Però arriba un punt que incomoda. Cada nit quan vaig el llit, poso una cadira al darrera la porta. No per rés però una vol arribar pura al matrimoni. Encara tinc esperança de que als meus 69 anys arribi el moment.
Amb els nostres amics estem vivint un munt de coses... de segur que acabaran sent records bonics. L’altre dia vam anar el parc de costat de casa. Els havíeu de veure! Com jugaven! Semblaven salvatges. Estaven tant adorables.

Al parc jugant " al aqui te pillo, aqui te mato" 

Tot va bé fins que en Josep, com li dic jo, és el moment d’anar a la dutxa. Munta uns espectacles que ni la “Fura del braus”. Es posa tan visceral. A veure no fa pudor...però fa olor forta, com a tancat.

En Josep fent l'espectacle! No volia dutxa...

Però dintre de tot, som molt ben avinguts! Però sempre hi ha algú que ho espatlla! La Marieta l’altre dia vam anar a “la Planeta Màgic”, li vaig dir: Va Mari, marxem. Em va fer un pollastre de quilo i mig. Es va agafar una pateleta que a la xina van notar les conseqüències.

La Marieta  fent de les seves a la sortida de la Planeta Màgic

Però passi el que passa els estimo igual! Us estimo amics!


..........


Hello friends Maripilish,

Today give new notice my friends to have in Mallorca is arribation, unos in the Loreto’s home and unos i my home. Unos little to go in Pilar’s home in Barcelona.
The friends in my home is very pretty. Is portation god. Unic no understand lock very raro, with morbation. I see to have sinceros. Im very pretty woman! Elevator passionator! But arriba un point que  incomodation. Totally night go to bed, poso una chair in the door. Not for nothing but married virgin. Like a virgin.
To my friends live more cosas… security translate in beauty minds. Another day go to parc. How to play! Very simulator to salvatge. Is pretty.

Always fine but Josep is go to dutxa. Uiuiui que animal. Very visceral. No pudor… but olor strong, com to close.

But very friends together, forever to destuction! La Marieta and aanother go to planet magic and say: Marieta, go to home.and she montation un very pollo.

But I love! Love BF!



TWC


(Pròximament nous capítols)

martes, 13 de septiembre de 2016

He tornat!

Hola Maripilis,

He tornat del meu viatget a Mallorca. Amb les amigues, hem causat furor amb les actuacions de playback.  Us deixo un foto amb uns amics que varem fer! Són tant bonics, parlen poc, però són bastant simpàtics. Diuen que per l’octubre ens vindran a fer una visita a Les Preses...

 Els nostres amics i la Dolores (Per els que no ho sapigueu la Dolores és la del jerseiet rosa pal)

Petons,
Conxi

TWC

viernes, 22 de julio de 2016

Quins nervis!


Petonets,
Conxi




(Reedició)

Carta oberta (sense filtres, ni correccions ortogràfiques, ni semàntiques) de la Conxi.




Hola amors,

Com estem? Tot bé? Us escric aquesta carta per donar les més sinceres mercès a tutti! Aquest temps que he tingut el bloc actiu, he disfrutat com una nena amb piruleta amb gust a síndria. Encara que ara sembli una despedida, no ho és! El dia 30 ens podem despedir cara a cara al Centre Cultural de Les Preses. Allà ens trobarem a partir de les 20 i us prometo repartir petonets d’amor i moda a tots vosaltres. (Mòdic preu de 5 eurillos)
Ara m’agafaré un temps de relax passat el dia 30. Vaig de gira amb el grup de playback per les espanyes... Déu m’agafi confessada!

El dia 30 prometo donar el millor de mi amb les meves amigues i ja tinc apunt tot el vestuari, només us puc dir que és molt trending!

A part vull dedicar el dia 30 a tots aquest dolentots d’avui en dia, tots els que inclouen fòbia i ens prenen la llibertat com a persones i essers vius... ara us pregunteu el quelcom de tal dedicació, oi? Doncs els i vull dedicar per que de moment la seguretat social no inclou la lobotomia.

Petons,
Conxita






Hola amores,

¿Como estáis? ¿Todo bien? Os escribo esta cartita para dar las mas sinceras gracias a toditos. Este tiempo que el blog a estado activo, he disfrutado como una enana. Aunque parezca una despedida, no lo es. El día 30 nos podemos ver en el Centre Cultural de Les Preses. Allí nos encontramos a partir de las ocho y prometo dar besitos de amor y moda. (Módico precio de 5 euros)
Ahora me voy a coger un tiempo de relax a partir del día 30. Voy de gira con mi grupo de playback por las españas… os espero!

El día 30 prometo dar lo mejor de mi con mis amigas y ya tengo apunto todo los modelitos, solo puedo decir que es muy trending.

A parte de todo quiero dedicar el día 30, a los malos y malillos de hoy en día, todo los que se puedan incluir en fobia y nos roban la libertad como personas y seres… ahora os preguntáis el porque ¿verdad? Pues se los quiero dedicar porque de momento la seguridad social no cubre la lobotomía.

Besos,
Conxi






Hello lovers,

Como stay? Everybody well? Os writing this cartita para dar las much sinceras thank you! Este time que el blog a estado live, he funny como una little pony. Aunque parezca una goodbye, nothing. The day 30 see in Centre Cultural de The Preses. Here see you a partir de las eight and promise give kisses the love and mode. (Price 5 euros)
Now go to give a time to relax a partir del 30. Go to rotation for my group to the playback in las españas… God slave to queen!

Day 30 promise give the me lo mejor, with my friends and ya tengo the vestuari, more trending!

A parte quiero dedication the day 30 a los bad humans the today, everybody incluition to fobia and frustration the peace and love… now to answer, porque? That dedicar porque la seguridad social no cubrations la lobotomia.

Kisses,
The Conxi

jueves, 9 de junio de 2016

Desembraga com puguis! Amb la col·laboració de la Loreto

Hola Mari Pilis, 

Aquest cap de setmana hem anat al mercat de Roses. Verge santa poca mi aneu! Poques parades i algunes de repes.  I uns crits, i una gresca… Anem a l’embrollo!
Avui, com podeu veure, us parlarem de les...

 BRAGUES! El moment clau: quines em compro? 

Ara deixeu-me fer una menció especial a totes les dones fresques que me porten tanga! Cotxines, desvergonyides, ja me podeu fer el favor de portar més tela al damunt, que llavors la de Teixits Teresa me tanca la paradeta. Llavors, us queixeu quan el cul se us refreda i estarnuda. Barragasses!
Salivera... la tanga, no és un tango. La tanga no és un tongo!

Quan una es troba al davant de la tipica parada de calces, bragues i altres estris per tapar la patatona, com a dones, ens envaeix un dubte existencial: poca o molta tela?. I jo com a blogger de moda, us dic… Depèn. Depèn de la temporada en què estem, i depèn de la població vegetal del vostre sota bosc.
És per això que sempre us recomano tenir la xona calenta! No voldria jo veure una xirla refredada.
Un cop solucionat el tema de la tela, passem al disseny! Si no me sou unas jovencelles, descartem definitivament els dissenys de Disney i de la Peppa Pig, a menys que tinguis un dèfecit d’amor propi (val a dir que per portar-les ja s’ha n’ha de tenir, d’amor, verge de Déu!).
Si sou poc atrevides trieume el color carn, tot dissimula però et dóna uns quilos de més. Els colors vius i estampats queden totalment per les dones i homes més atrevides, un crit al llit!
I si encara dubteu del color, ja sabeu que el negre sempre fa senyora, i un bon negre sempre s’enyora.

Moda masculina 2017 

I si això encara no us acaba de convèncer, sempre me podeu anar airejant l’almeja!

Passem a la forma: braga de coll alt o una braga que se’t posa per la rajilla?. Tot depèn del pa de quilo que me porteu al darrera. Si me gasteu un pa de pagès, utilitzeu una braga que reafirmi les vostres turgencies, si no, una carpa de circ també fa servei. En cas de tenir un panet, si l’apretem gaire encara us sortirà pel davant. Tot ha de respirar! Així que deixeu-me’l suelto, però no gaire, que després sembla que toqueu campanes.


Les puntilles, i altres coses modernes ho deixem per una altre post que avui no volem parlar de senyores de vida alegre, ni volem que se’ns encetin els límits del paradís.

Una fresca, en una postura molt natural! 

I si a davant teniu una bagette, potser les calces no seria el que necessiteu, potser necessiteu uns bons calçotets, o una operació per treure-us les cireres i posar-vos un bon conillet d’angòra.

Per a qualsevol dubte o peticio podeu fer-ho arribar a conxitablog@gmail.com
Petó de veïnes a totes i tots,

Conxi i Loreto (Estrella convidada i experta en llenceria rural)

jueves, 19 de mayo de 2016

Euromiopia


Hola Mari Pilis Eurofanàtiques!

Avui us portem un post extra especial,en el qual us parlem de la passada gala d’Eurovisió. Nenes, encara tenim el cor encongit i la patatoneta fent palmes. Quant maromo buenorro!
Anem cançó per cançó i, llavors, si voleu, fem una visió general!  


Bèlgica: Laura Tesoro – ‘What’s the Pressure’

Déu me guardi la vista amb tanta brillantor. Mireu que a mi el brili-brilli... m’agrada i molt! A més la noia anava un pèl massa curta. I no parlo del seu coeficient intel·lectual, que també. Tot amb una permanent estil escarola de l’hort. La Chari, la de la Perruqueria Chari, us la pot fer per uns 12 euros!
Pel que fa a la cançó se’m va repetir més que l’allioli que m’he fa la Loreto amb la carn a la brasa. I escoltant, escoltant, no creieu que la cançó recorda molt a la de Fleur East – Sax? No sé, jo pensava que això dels plagis poca se podia fer, que te venien els de l’ SGAE i te grapaven la boca.
La mossa cabell d'escarola

República Txeca: Gabriela Gunčíková – ‘I Stand’

Ningú em va dir que la Céline Dion es presentava!
Mare de Déu! Aquest va ser el moment d’agafar el gelat del congelador i de atacar-lo. I del maxi collar, que en penseu? Es diu que, l’artista de veritat era el collaret (o collaràs) i que la Gabriela aquesta era el complement. Semblava que havia aprofitat les boles de Nadal de casa la seva àvia! Si la noia es movia menys que un coix pel Parc Natural de la Garrotxa era per culpa del collar que ens duia.
La cançó va passar sense pena ni glòria. Com diuen els d’Olot... Com passar romaguera al cul!
 
La noia aspirant i purificant l'aire

Paísos Baixos: Douwe Bob – ‘Slow Down’

Amb aquest li fotia un bon repàs! Oi! Verge dels set dolors! Ara us diré un secret, si us hi fixeu, durant tota la cançó, el noi fa una mirada intensa, amb els ulls clucs. Direu, fa mirada de matador en una plaça de toros (TOROS NO! NO AL CORREBOU!),  doncs no, posa aquesta mirada perquè el noi té la vista concentrada! VAJA QUE ÉS GENYO DE COLLONS! No tothom pot ser perfecte...Pel que fa la cançó, molt country. Tot em va recordar a un artista que us recomano, Jake Bugg. Aquesta cançó em sonava, m’era familiar, però pel que fa al lloc, crec que no era el lloc ni el moment per destacar.

Azerbaidjan: Samra – 'Miracle'

Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, micro daurat, Beyoncé, Beyoncé, body amb brilli-brilli, Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, el miracle seria que fossis negre i la Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, Halo, Beyoncé, Lemonade, Beyoncé, Jay z està confús, Beyoncé, Single ladies, Beyoncé, Beyoncé, BEYONCEEEHE...

Hongria: Freddie – ‘Pioneer’

Si us plau, el maromo! Aquest havia d’haver guanyat per guapo, per buenorro, per noi que fa per casa!!! Això si, al principi vaig pensar “En Sergio Dalma?” El noi de carraspera severa, va fer una actuació digna del otorinolaringòleg! Al minut 0 de la cançó ja estàvem enganxades al televisor esperant, pensant “quan s’arrencarà la camisa, quan?!” Quina calorassa que vam agafar. A darrera, el noi hi tenia a tres pajaritus xiulant i un senyor picant un tambor, com qui golpeja la porta del veí, a mitjanit, mentre es va cagant amb tot allò cagable, perquè fa massa soroll! La cançó, ni fu ni fa. el mosso, el mosso ja ho hem dit, aquest noi si que fa per casa!
Quina remullada!

Itàlia: Francesca Michielin – ‘No Degree of Separation’

La petita Laura Pausini, ens va portar una cançó molt italiana! Jo, enamorada de l’estil italià, em va agradar i molt. A més, la noieta tampoc ho va fer malament. Ara la posada en escena sembla tret del programa DECOGARDEN! Jo ja me pensava que m’hi plantarien un cartell que posés “Les Preses un jardí” o “Olot vila florida”. No m’estranya que no se me l’agafessin en serio, pobreta meva.

Israel: Hovi Star – ‘Made of Stars’

Moment d’anar al vàter!  No more, no more... Ara, no em direu que en un moment de la cançó no vau pensar com jo, i ja veieu el noi amb molt de brilli-brilli començant a cantar Frozen?! El senyor, molt darks ell, va fer una posada en escena molt sòbria massa per un artista que se li va quedar gran l’escenari. Res més a dir. Em va encantar quan va acabar! Ah, si! Portava un aro d’aquells grans que feia llum. Segur que els points aquestus que va guanyar, els hi van donar per l’aro.

Bulgaria: Poli Genova – ‘If Love Was a Crime’

Una noia amb moltes llums! Una il·luminada. Una posada en escena brillant (per les llums, s’entén), amb una cançó d’aquelles que poses mentre fas la neteja o les llenties. La noia ens portava un look que els d’Olot el veure’l diríem aquesta noia va a l’escola d’art! No sé, la noia hi va posar il·lusió… Ens va deixar a tots ben enlluerniats! (xist)

Suecia: Frans – ‘If I Were Sorry’

Nosaltres ja som Fransitis! Quina rebregada...! El noi que jo per mi ni sabia que era això de Eurovisió, no es va despentinar per cantar-nos una cançó que podria ser perfectament una cover (En acústic) del últim disc d’el Justin Bieber. Una posada en escena minimal, més minimal que els conceptes dels quadres del Miró. I un vestuari d’estar per casa. En la teva o en la meva?

Alemanya: Jamie Lee – ‘Ghost’

Actuació patrocinada per la botiga de dolços del barri, que se la va posar per barret.
La noia, que més que noia semblava un arbre de Nadal, caminava per l’escenari com si estigués esguerrada. El mitjons a tocar patatona i un vestit que recordava una magdalena moderna. Una escenografia que recordava un videojoc d’aquests de matar marcianus amb tant de làser. I la cançó... la cançó va ser més plana que l’encefalograma de la Sanchez Camacho. Algú la recorda? Doncs au! No hi dediquem més temps.

França: Amir – 'J’ai cheché'

Yuuuhu, yuuuuu, yujú!
Algú sap el número d’aquest senyor? Perquè li diria el carrer de casa, que vingui, que li faré quatre carantonyes. Una posada en escena, que en alguns moments, recordava que estem en crisis. Per tant, un tema actual. Segurament aquest serà el tema guanyador! La cançó que sonarà més, aquí i a la Xina popular. Encara li hem fet un favor no fent-la guanyadora. El micro de vidre, bufat per micos d’un zoo il·legal, té pinta de ser molt pesat.
Ara, no em direu que si us poseu la cançoneta i tanqueu el ulls, no veieu uns dies de vacances, viatjant amb un cotxe descapotable de camí a la platja, a lo Thelma y Louis?
Yuuhuu, yuuuuu, yujú! 
MAROMUUUUUU!

Polònia: Michał Szpak – ‘Color of Your Life’

El melenes, el terror de les nenes! Puntes obertes! Aquest noi, amb una barreja de moviments que feien pensar en el mag Andreu o algú pentinant el vent, també cantava. Cantava una cançó que podria ser una oda al restrenyiment, un poema a les baixants estretes, una balada que, de seguida, arriba el clímax, sense preliminars. Esperem que no ho faci tot tan ràpid! Vestit de domador de circ informal, i un escenari tenyit de vermell, va fer la seva posada en escena. Un cop acabada la seva actuació un dubte ens va envair... Quin xampú fa servir?

"Y yo con esos pelos"

Austràlia: Dami Im – ‘Sound of Silence’
Brilli- brilli, brilli- brilli! Se’ns casa la núvia! Crido perquè sóc una verdulera! Cançó molt del 2000! El pròxim què serà... que participi el Congo? Amb tots els nostres respectes als Congangulensus. Koales, cangurs... on anirem a parar? I li dediquem unes paraules perquè el vestit ens agrada, i molt. Ens recorda al típic vestit que les noies mexicanes utilitzen quan fan els 15 anys! Brilli-brilli!


Chipre: Minus One – ‘Alter Ego’

Sou uns noiots dolents! I ho sabeu. La cançó en sí, no estava pas malament, tot i que resultava una mica repetitiva. La posada en escena, una barreja de Mar i cel, Piratas del Caribe i una pel·lícula per adults de baix pressupost. La cançó no us sona? A nosaltres ens recorda a alguna, però no sabem trobar quina! El millor d’aquesta actuació, i em donareu la raó, era el pentinat del cantant.


Serbia: Sanja Vučić ZAA – ‘Goodbye (Shelter)'

Xena, la princesa guerrera. La dóna dominatrix encuerada amb flecos, tot molt mainstream, va xorrejar. Amb un torrent de veu i una bona obertura de boca, digne de la Nina, va passar sense pena ni gloria. I, sobretot, que aquest noia respiri poquet, perquè amb aquest llampis de bústia que té a la cara, corren el risc de quedar sense oxígen a 10 km a la rodona. El públic vol bachata! No una chata cantant com si no hi hagués demà. I mira que la noia hi va posar il·lusió. Però tot va quedar en això, en un somni d’en Resines o un malson d’en Pujol. Pobre noia!

HORTERA!

Lituania: Donny Montell – ‘I’ve Been Waiting for This Night’

REBREGADA! La cançó a la papelera de recicalje aquesta de l’ordinador... No li dedico més temps! Abans de passar a un altre... Noi et vas passar amb el broncejador!
 
Croacia: Nina Kraljić – ‘Lighthouse’

Actuació patrocinada per BAHAUS. Ara ja ho sabem, els hivernacles també poden cantar. Malament, si, però també canten. Bueno, que no sé pas si era un hivernacle o una geisha de barri cutre, però cantar, cantava com una almeja. Aquesta noieta amb pentinat digne de l’escola d’art d’Olot, es va desganyitar sobre l’escenari. Nosaltres, si fóssim els il·luminadors, haguéssim proposat d’apagar tots els focus, així la gent s’hagués concentrat en la cançó, si sé li pot dir cançó, i no en el vestuari. Ella és de regadiu o de secà?


Rusia: Sergey Lazarev – ‘You Are the Only One’

El guanyador! Doncs et quedes amb les ganes. El xicot vestit de mossèn enrotllat del barri ho va donar tot. La cançó en sí, vocalment, era limitada. És per això que ho varen compensar amb una posada en escena “espectacular”. Pantalleta amb efectes, cosa que també va fer la Beyoncé. El russos són així de xulos! Tots la donaven per guanyadora i és va fotre l’hòstia que no es va fotre pujant a la pantalleta del dimoni. Pobres russos, van quedar glaçats!

Aiiiis!

España: Barei – ‘Say Yay!’

Espanya! No et vota ni Andorra, i mira qui hi teniu diners, eh! Una cançó que no està malament, però representa Espanya? Més de la meitat, si no fem servir el traductor de google no sabem què diu... potser s’està cagant amb nosaltres.La cançó segur que sonarà a tots els xiringuitos! I veurem ballar a la quitxalla! La noia s’ha de dir que hi va posar ganes, en tot, menys en el vestuari i el pentinat. Però, this is spain! El que representava aquesta noia era al Bershka (segur que anava a comissió), amb aquell vestit o samarreta llarga amb lluentons… s’ha de ser cutre i mamarratxa per anar així vestida a Eurovisió! Nena, que te veu tot Europa! Posa’t mona, que almenys faràs contenta la iaia!!!
La chunga del barri!
 
Letònia: Justs – ‘Heartbeat’

Alerta, noi guapo!!! Lluentons! La lluentor la vam tenir als ulls quan vam veure aquest tros d’home! Quina veu, quin portento! La posada en escena, simple. La veu desgarrada, com voldria jo que em deixés en una nit de fogots.  La canço és d’aquella que una vol sentir la seva versió d’estudi i un bon remix. I totes a cremar la pista! Quina pena que no guanyés, ara, en tindria per comprar uns pantalons nous. Tot i que... tampoc li caldria, sense també faria el fet


Ucrania: Jamala – ‘1944’

Spoiler!!! Spoiler!!! Spoiler!!! Aquesta es veu que guanya! (Això no us ho esperàveu, eh?)
Jamalaquí, Jamalallà. Mereix guanyar? Per què no?
Una cançó amb contingut real. Una posada en escena simple, on pot destacar la veu i la lletra. Ara, un opinió, la noia aquesta és una barreja de veu i aspecte físic de la Cher, Sertab Erener i Barbara Streisand. S’ha de dir que la noia va aconseguir emocionar a mitja Europa. L’altra busca una raó de com se li acut triar un traju tant lleig. La noia pot ser que tingui gust a l’hora de cantar, però en qüestió de vestuari... i el color? Mare de Déu! Que vingui Déu i la perdoni. Felicitats i vigila amb el micro de vidre.
 
Malta: Ira Losco – ‘Walk on Water’

Diva entre les dives! Ja la tenim aquí a la Mariah Carey. Només li faltava fer l’intent de fer el so dels dofins i una mà a l’orella. La dona prenyada, ens va fer patir. Tant de water, water que per sort no les va trencar! La posada en escena va ser digne d’una diva, ella i les llums i un senyor fent dansa contemporània, que molt podria ser, que el noi fos la comadrona que li anava explicant què fer en cas de trencar aigües.. La cançó té la pinta de que també sonarà, i bastant, als guateques i festes de toti coloris.

Georgia: Nika Kocharov & Young Georgian Lolitaz – ‘Midnight Gold’

L’espantaocells, ens va regalar una actuació amb molts efectes. Si fos un videoclip, diríem que l’ha fet un becari que ha descobert els efectes al movie maker! L’atuendo del noiet semblava sortit d’una botiga de segona mà, tot molt vintatge. En el moment en què es treu el barret, vaig patir per la salut capil·lar, quin cabell! Algú li ha de dir que utilitzi suavitzant i alguna mascarilla, per hidratar i nodrir tal despropòsit. Pel que fa a la cançó, no era el seu lloc! Tot i que no estava malament... Escolteu la cançó, tanqueu els ulls... no trobeu que podria ser la banda sonora de una peli alternativa?

Austria: ZOË – ‘Loin d’ici’

La petarda del grup. Aquesta mossa podria ben ser la Dama d’honor d’Austràlia! Tot i que jo l’enviaria més lluny. Quin petardo, quant de sucre. Ara mateix, tenim un empatx de glucosa i vomitem ponis molt monos, fins i tot, a vegades, ens sembla veure unicorns roses, volant per sobre els nostres caps, deixant, darrera seu, una bona cagarada dels colors de l’arc de SAnt Martí. La cançó, a la noia, li anava que ni pintada, quina cosa més nyonya. Quina cosa més repetitiva! No m’estranyaria que el lletrista, després de escriure la lletra, es quedés a gust, molt a gust! Quin bon mondongu! T’has quedat descansat?
 
Reino Unido: Joe & Jake – ‘You’re not alone’

Ho van intentar... eren monos... Moment publicitari... Si voleu deixar un comentari o suggerir quelcom, ho podeu fer arribar al correu conxitablog@gmail.com o en forma de comentari. Moltes gràcies per els correus que em feu arribar, són molt bonics i inspiradors!


Armenia: Iveta Mukuchyan – ‘LoveWave’

Un altre BEYONCÉ! Beyoncé. Beyoncé, Beyoncé. Tinc pressupost i foto foc a l’escenari. Beyoncé. Beyoncé, maillot de Rítmica Roser, Beyoncé la va inspirar. Beyoncé uuuuuh uh uh uhuh. Beyoncé tinc mal d’esquena. Beyoncé em desdoblo. Beyoncé. Beyoncé. Jo sóc més d’Àrea, Beyoncé. Beyoncé. Beyoncé. M’he deixat les ungles llargues i he fet cas als consell de la tieta Conxi. 


"Uñas, uñas que esto les j..."



La gala va començar amb una presentació de les banderes… us hem de confessar que esperàvem que per les Espanyes ens sortís en Felip, el rei de pocs, amb la bandera. Però ens va agradar molt aquell videocurt descafeïnat al més pur estil Lady Gaga o Lady Calatrava origami fashion flags. Ja prometia la cosa! Els artistes varen anar sortint com aquell que va desfilant en les actuacions de final de curs, que tots, i quan dic tots som tots, hem fet. Alguns estaven més nerviosos que un jueu el dia de la seva circumcisió. D’altres, se’ls notava la seva professionalitat fent treball de taula i experiència en els escenaris.
El moment àlgid de la vetllada, ara moltes i molts pensareu que era el moment de anar a fer pipi, doncs no! El moment maromo americà. El Justin! El Justin Timberlacke! No sé si va cantar bé o no, però el noi té presencia… i quina presencia! (La Loreto em comenta que ella li donaria tuelf poins i una botifarra d’ou).
Passades les actuacions que més amunt hem desgranat, va haver-hi l’actuació del guanyador (i presentador juntament amb una senyora desvergonyida) del certamen de l’any passat… no era el nostre preferit.
Aquest any, tothom esperava com aigua de maig o d’abril, les votacions. Ens van prometre suspens fins el final… Faltava dir que per qui juga amb la selecció espanyola, no hi hauria tal cosa! Unes ja s’ho esperaven… les votacions com sempre són… són rares i dius “en serio té més vots aquesta, que aquest!” El pròxim any volem presentar a la Chari i que ens canti, que ho fa molt bé! Si no, jo com a Conxi m’hi postulo com a ferma candidata! Prometo donar show! Show, del bo! Amb una cançó eurovisiva… Ja tinc el títol, 1714.
Ara, si voleu saber quin era el nostre preferit, no us ho direm. Realment uns tenien coses que ens agradaven i d’altres maromos que volíem, la llista és llarga. Això del festival és el que té, que n’hi ha per triar i remenar. Com per gustos els colors, ens quedem amb què tots varem guanyar, menys Espanya. Tant say ye yey yey i ara podria dir-se say nai nai nai! El pròxim any, si hi ha pròxim, per Espanya, votem per a què ens hi portin Camela. I jo em presento per CARALUNYA!
Com cada any, sempre la frase que més va sonar... cada any això va pitjor! L’any que ve no la miro. Però què faríem sense la nostra dosis de brilli-brilli i sucedanis d’artistes internacionals?

Això és tot petons eurovisius,
Conxi i Loretu (Fan/tàstica d’Eurovisió i experta en comunicació no verbal)