The Conxi's Blog: mayo 2016

Hola Mari Pilis Eurofanàtiques!

Avui us portem un post extra especial,en el qual us parlem de la passada gala d’Eurovisió. Nenes, encara tenim el cor encongit i la patatoneta fent palmes. Quant maromo buenorro!

Anem cançó per cançó i, llavors, si voleu, fem una visió general!

Bèlgica: Laura Tesoro – ‘What’s the Pressure’

Déu me guardi la vista amb tanta brillantor. Mireu que a mi el brili-brilli... m’agrada i molt! A més la noia anava un pèl massa curta. I no parlo del seu coeficient intel·lectual, que també. Tot amb una permanent estil escarola de l’hort. La Chari, la de la Perruqueria Chari, us la pot fer per uns 12 euros!

Pel que fa a la cançó se’m va repetir més que l’allioli que m’he fa la Loreto amb la carn a la brasa. I escoltant, escoltant, no creieu que la cançó recorda molt a la de Fleur East – Sax? No sé, jo pensava que això dels plagis poca se podia fer, que te venien els de l’ SGAE i te grapaven la boca.

La mossa cabell d'escarola

República Txeca: Gabriela Gunčíková – ‘I Stand’

Ningú em va dir que la Céline Dion es presentava!

Mare de Déu! Aquest va ser el moment d’agafar el gelat del congelador i de atacar-lo. I del maxi collar, que en penseu? Es diu que, l’artista de veritat era el collaret (o collaràs) i que la Gabriela aquesta era el complement. Semblava que havia aprofitat les boles de Nadal de casa la seva àvia! Si la noia es movia menys que un coix pel Parc Natural de la Garrotxa era per culpa del collar que ens duia.

La cançó va passar sense pena ni glòria. Com diuen els d’Olot... Com passar romaguera al cul!

La noia aspirant i purificant l'aire

Paísos Baixos: Douwe Bob – ‘Slow Down’

Amb aquest li fotia un bon repàs! Oi! Verge dels set dolors! Ara us diré un secret, si us hi fixeu, durant tota la cançó, el noi fa una mirada intensa, amb els ulls clucs. Direu, fa mirada de matador en una plaça de toros (TOROS NO! NO AL CORREBOU!), doncs no, posa aquesta mirada perquè el noi té la vista concentrada! VAJA QUE ÉS GENYO DE COLLONS! No tothom pot ser perfecte...Pel que fa la cançó, molt country. Tot em va recordar a un artista que us recomano, Jake Bugg. Aquesta cançó em sonava, m’era familiar, però pel que fa al lloc, crec que no era el lloc ni el moment per destacar.

Azerbaidjan: Samra – 'Miracle'

Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, micro daurat, Beyoncé, Beyoncé, body amb brilli-brilli, Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, el miracle seria que fossis negre i la Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, Beyoncé, Halo, Beyoncé, Lemonade, Beyoncé, Jay z està confús, Beyoncé, Single ladies, Beyoncé, Beyoncé, BEYONCEEEHE...

Hongria: Freddie – ‘Pioneer’

Si us plau, el maromo! Aquest havia d’haver guanyat per guapo, per buenorro, per noi que fa per casa!!! Això si, al principi vaig pensar “En Sergio Dalma?” El noi de carraspera severa, va fer una actuació digna del otorinolaringòleg! Al minut 0 de la cançó ja estàvem enganxades al televisor esperant, pensant “quan s’arrencarà la camisa, quan?!” Quina calorassa que vam agafar. A darrera, el noi hi tenia a tres pajaritus xiulant i un senyor picant un tambor, com qui golpeja la porta del veí, a mitjanit, mentre es va cagant amb tot allò cagable, perquè fa massa soroll! La cançó, ni fu ni fa. el mosso, el mosso ja ho hem dit, aquest noi si que fa per casa!

Quina remullada!

Itàlia: Francesca Michielin – ‘No Degree of Separation’

La petita Laura Pausini, ens va portar una cançó molt italiana! Jo, enamorada de l’estil italià, em va agradar i molt. A més, la noieta tampoc ho va fer malament. Ara la posada en escena sembla tret del programa DECOGARDEN! Jo ja me pensava que m’hi plantarien un cartell que posés “Les Preses un jardí” o “Olot vila florida”. No m’estranya que no se me l’agafessin en serio, pobreta meva.

Israel: Hovi Star – ‘Made of Stars’

Moment d’anar al vàter! No more, no more... Ara, no em direu que en un moment de la cançó no vau pensar com jo, i ja veieu el noi amb molt de brilli-brilli començant a cantar Frozen?! El senyor, molt darks ell, va fer una posada en escena molt sòbria massa per un artista que se li va quedar gran l’escenari. Res més a dir. Em va encantar quan va acabar! Ah, si! Portava un aro d’aquells grans que feia llum. Segur que els points aquestus que va guanyar, els hi van donar per l’aro.

Bulgaria: Poli Genova – ‘If Love Was a Crime’

Una noia amb moltes llums! Una il·luminada. Una posada en escena brillant (per les llums, s’entén), amb una cançó d’aquelles que poses mentre fas la neteja o les llenties. La noia ens portava un look que els d’Olot el veure’l diríem aquesta noia va a l’escola d’art! No sé, la noia hi va posar il·lusió… Ens va deixar a tots ben enlluerniats! (xist)

Suecia: Frans – ‘If I Were Sorry’

Nosaltres ja som Fransitis! Quina rebregada...! El noi que jo per mi ni sabia que era això de Eurovisió, no es va despentinar per cantar-nos una cançó que podria ser perfectament una cover (En acústic) del últim disc d’el Justin Bieber. Una posada en escena minimal, més minimal que els conceptes dels quadres del Miró. I un vestuari d’estar per casa. En la teva o en la meva?

Alemanya: Jamie Lee – ‘Ghost’

Actuació patrocinada per la botiga de dolços del barri, que se la va posar per barret.

La noia, que més que noia semblava un arbre de Nadal, caminava per l’escenari com si estigués esguerrada. El mitjons a tocar patatona i un vestit que recordava una magdalena moderna. Una escenografia que recordava un videojoc d’aquests de matar marcianus amb tant de làser. I la cançó... la cançó va ser més plana que l’encefalograma de la Sanchez Camacho. Algú la recorda? Doncs au! No hi dediquem més temps.

França: Amir – 'J’ai cheché'

Yuuuhu, yuuuuu, yujú!

Algú sap el número d’aquest senyor? Perquè li diria el carrer de casa, que vingui, que li faré quatre carantonyes. Una posada en escena, que en alguns moments, recordava que estem en crisis. Per tant, un tema actual. Segurament aquest serà el tema guanyador! La cançó que sonarà més, aquí i a la Xina popular. Encara li hem fet un favor no fent-la guanyadora. El micro de vidre, bufat per micos d’un zoo il·legal, té pinta de ser molt pesat.

Ara, no em direu que si us poseu la cançoneta i tanqueu el ulls, no veieu uns dies de vacances, viatjant amb un cotxe descapotable de camí a la platja, a lo Thelma y Louis?

Yuuhuu, yuuuuu, yujú!

MAROMUUUUUU!

Polònia: Michał Szpak – ‘Color of Your Life’

El melenes, el terror de les nenes! Puntes obertes! Aquest noi, amb una barreja de moviments que feien pensar en el mag Andreu o algú pentinant el vent, també cantava. Cantava una cançó que podria ser una oda al restrenyiment, un poema a les baixants estretes, una balada que, de seguida, arriba el clímax, sense preliminars. Esperem que no ho faci tot tan ràpid! Vestit de domador de circ informal, i un escenari tenyit de vermell, va fer la seva posada en escena. Un cop acabada la seva actuació un dubte ens va envair... Quin xampú fa servir?

"Y yo con esos pelos"

Austràlia: Dami Im – ‘Sound of Silence’

Brilli- brilli, brilli- brilli! Se’ns casa la núvia! Crido perquè sóc una verdulera! Cançó molt del 2000! El pròxim què serà... que participi el Congo? Amb tots els nostres respectes als Congangulensus. Koales, cangurs... on anirem a parar? I li dediquem unes paraules perquè el vestit ens agrada, i molt. Ens recorda al típic vestit que les noies mexicanes utilitzen quan fan els 15 anys! Brilli-brilli!

Chipre: Minus One – ‘Alter Ego’

Sou uns noiots dolents! I ho sabeu. La cançó en sí, no estava pas malament, tot i que resultava una mica repetitiva. La posada en escena, una barreja de Mar i cel, Piratas del Caribe i una pel·lícula per adults de baix pressupost. La cançó no us sona? A nosaltres ens recorda a alguna, però no sabem trobar quina! El millor d’aquesta actuació, i em donareu la raó, era el pentinat del cantant.

Serbia: Sanja Vučić ZAA – ‘Goodbye (Shelter)'

Xena, la princesa guerrera. La dóna dominatrix encuerada amb flecos, tot molt mainstream, va xorrejar. Amb un torrent de veu i una bona obertura de boca, digne de la Nina, va passar sense pena ni gloria. I, sobretot, que aquest noia respiri poquet, perquè amb aquest llampis de bústia que té a la cara, corren el risc de quedar sense oxígen a 10 km a la rodona. El públic vol bachata! No una chata cantant com si no hi hagués demà. I mira que la noia hi va posar il·lusió. Però tot va quedar en això, en un somni d’en Resines o un malson d’en Pujol. Pobre noia!

HORTERA!

Lituania: Donny Montell – ‘I’ve Been Waiting for This Night’

REBREGADA! La cançó a la papelera de recicalje aquesta de l’ordinador... No li dedico més temps! Abans de passar a un altre... Noi et vas passar amb el broncejador!

Croacia: Nina Kraljić – ‘Lighthouse’

Actuació patrocinada per BAHAUS. Ara ja ho sabem, els hivernacles també poden cantar. Malament, si, però també canten. Bueno, que no sé pas si era un hivernacle o una geisha de barri cutre, però cantar, cantava com una almeja. Aquesta noieta amb pentinat digne de l’escola d’art d’Olot, es va desganyitar sobre l’escenari. Nosaltres, si fóssim els il·luminadors, haguéssim proposat d’apagar tots els focus, així la gent s’hagués concentrat en la cançó, si sé li pot dir cançó, i no en el vestuari. Ella és de regadiu o de secà?

Rusia: Sergey Lazarev – ‘You Are the Only One’

El guanyador! Doncs et quedes amb les ganes. El xicot vestit de mossèn enrotllat del barri ho va donar tot. La cançó en sí, vocalment, era limitada. És per això que ho varen compensar amb una posada en escena “espectacular”. Pantalleta amb efectes, cosa que també va fer la Beyoncé. El russos són així de xulos! Tots la donaven per guanyadora i és va fotre l’hòstia que no es va fotre pujant a la pantalleta del dimoni. Pobres russos, van quedar glaçats!

Aiiiis!

España: Barei – ‘Say Yay!’

Espanya! No et vota ni Andorra, i mira qui hi teniu diners, eh! Una cançó que no està malament, però representa Espanya? Més de la meitat, si no fem servir el traductor de google no sabem què diu... potser s’està cagant amb nosaltres.La cançó segur que sonarà a tots els xiringuitos! I veurem ballar a la quitxalla! La noia s’ha de dir que hi va posar ganes, en tot, menys en el vestuari i el pentinat. Però, this is spain! El que representava aquesta noia era al Bershka (segur que anava a comissió), amb aquell vestit o samarreta llarga amb lluentons… s’ha de ser cutre i mamarratxa per anar així vestida a Eurovisió! Nena, que te veu tot Europa! Posa’t mona, que almenys faràs contenta la iaia!!!

La chunga del barri!

Letònia: Justs – ‘Heartbeat’

Alerta, noi guapo!!! Lluentons! La lluentor la vam tenir als ulls quan vam veure aquest tros d’home! Quina veu, quin portento! La posada en escena, simple. La veu desgarrada, com voldria jo que em deixés en una nit de fogots. La canço és d’aquella que una vol sentir la seva versió d’estudi i un bon remix. I totes a cremar la pista! Quina pena que no guanyés, ara, en tindria per comprar uns pantalons nous. Tot i que... tampoc li caldria, sense també faria el fet

Ucrania: Jamala – ‘1944’

Spoiler!!! Spoiler!!! Spoiler!!! Aquesta es veu que guanya! (Això no us ho esperàveu, eh?)

Jamalaquí, Jamalallà. Mereix guanyar? Per què no?

Una cançó amb contingut real. Una posada en escena simple, on pot destacar la veu i la lletra. Ara, un opinió, la noia aquesta és una barreja de veu i aspecte físic de la Cher, Sertab Erener i Barbara Streisand. S’ha de dir que la noia va aconseguir emocionar a mitja Europa. L’altra busca una raó de com se li acut triar un traju tant lleig. La noia pot ser que tingui gust a l’hora de cantar, però en qüestió de vestuari... i el color? Mare de Déu! Que vingui Déu i la perdoni. Felicitats i vigila amb el micro de vidre.

Malta: Ira Losco – ‘Walk on Water’

Diva entre les dives! Ja la tenim aquí a la Mariah Carey. Només li faltava fer l’intent de fer el so dels dofins i una mà a l’orella. La dona prenyada, ens va fer patir. Tant de water, water que per sort no les va trencar! La posada en escena va ser digne d’una diva, ella i les llums i un senyor fent dansa contemporània, que molt podria ser, que el noi fos la comadrona que li anava explicant què fer en cas de trencar aigües.. La cançó té la pinta de que també sonarà, i bastant, als guateques i festes de toti coloris.

Georgia: Nika Kocharov & Young Georgian Lolitaz – ‘Midnight Gold’

L’espantaocells, ens va regalar una actuació amb molts efectes. Si fos un videoclip, diríem que l’ha fet un becari que ha descobert els efectes al movie maker! L’atuendo del noiet semblava sortit d’una botiga de segona mà, tot molt vintatge. En el moment en què es treu el barret, vaig patir per la salut capil·lar, quin cabell! Algú li ha de dir que utilitzi suavitzant i alguna mascarilla, per hidratar i nodrir tal despropòsit. Pel que fa a la cançó, no era el seu lloc! Tot i que no estava malament... Escolteu la cançó, tanqueu els ulls... no trobeu que podria ser la banda sonora de una peli alternativa?

Austria: ZOË – ‘Loin d’ici’

La petarda del grup. Aquesta mossa podria ben ser la Dama d’honor d’Austràlia! Tot i que jo l’enviaria més lluny. Quin petardo, quant de sucre. Ara mateix, tenim un empatx de glucosa i vomitem ponis molt monos, fins i tot, a vegades, ens sembla veure unicorns roses, volant per sobre els nostres caps, deixant, darrera seu, una bona cagarada dels colors de l’arc de SAnt Martí. La cançó, a la noia, li anava que ni pintada, quina cosa més nyonya. Quina cosa més repetitiva! No m’estranyaria que el lletrista, després de escriure la lletra, es quedés a gust, molt a gust! Quin bon mondongu! T’has quedat descansat?

Reino Unido: Joe & Jake – ‘You’re not alone’

Ho van intentar... eren monos... Moment publicitari... Si voleu deixar un comentari o suggerir quelcom, ho podeu fer arribar al correu conxitablog@gmail.com o en forma de comentari. Moltes gràcies per els correus que em feu arribar, són molt bonics i inspiradors!

Armenia: Iveta Mukuchyan – ‘LoveWave’

Un altre BEYONCÉ! Beyoncé. Beyoncé, Beyoncé. Tinc pressupost i foto foc a l’escenari. Beyoncé. Beyoncé, maillot de Rítmica Roser, Beyoncé la va inspirar. Beyoncé uuuuuh uh uh uhuh. Beyoncé tinc mal d’esquena. Beyoncé em desdoblo. Beyoncé. Beyoncé. Jo sóc més d’Àrea, Beyoncé. Beyoncé. Beyoncé. M’he deixat les ungles llargues i he fet cas als consell de la tieta Conxi.

http://elblogdelaconxita.blogspot.com.es/2016/03/tema-pedicura-i-manicura_30.html

"Uñas, uñas que esto les j..."

La gala va començar amb una presentació de les banderes… us hem de confessar que esperàvem que per les Espanyes ens sortís en Felip, el rei de pocs, amb la bandera. Però ens va agradar molt aquell videocurt descafeïnat al més pur estil Lady Gaga o Lady Calatrava origami fashion flags. Ja prometia la cosa! Els artistes varen anar sortint com aquell que va desfilant en les actuacions de final de curs, que tots, i quan dic tots som tots, hem fet. Alguns estaven més nerviosos que un jueu el dia de la seva circumcisió. D’altres, se’ls notava la seva professionalitat fent treball de taula i experiència en els escenaris.

El moment àlgid de la vetllada, ara moltes i molts pensareu que era el moment de anar a fer pipi, doncs no! El moment maromo americà. El Justin! El Justin Timberlacke! No sé si va cantar bé o no, però el noi té presencia… i quina presencia! (La Loreto em comenta que ella li donaria tuelf poins i una botifarra d’ou).

Passades les actuacions que més amunt hem desgranat, va haver-hi l’actuació del guanyador (i presentador juntament amb una senyora desvergonyida) del certamen de l’any passat… no era el nostre preferit.

Aquest any, tothom esperava com aigua de maig o d’abril, les votacions. Ens van prometre suspens fins el final… Faltava dir que per qui juga amb la selecció espanyola, no hi hauria tal cosa! Unes ja s’ho esperaven… les votacions com sempre són… són rares i dius “en serio té més vots aquesta, que aquest!” El pròxim any volem presentar a la Chari i que ens canti, que ho fa molt bé! Si no, jo com a Conxi m’hi postulo com a ferma candidata! Prometo donar show! Show, del bo! Amb una cançó eurovisiva… Ja tinc el títol, 1714.

Ara, si voleu saber quin era el nostre preferit, no us ho direm. Realment uns tenien coses que ens agradaven i d’altres maromos que volíem, la llista és llarga. Això del festival és el que té, que n’hi ha per triar i remenar. Com per gustos els colors, ens quedem amb què tots varem guanyar, menys Espanya. Tant say ye yey yey i ara podria dir-se say nai nai nai! El pròxim any, si hi ha pròxim, per Espanya, votem per a què ens hi portin Camela. I jo em presento per CARALUNYA!

Com cada any, sempre la frase que més va sonar... cada any això va pitjor! L’any que ve no la miro. Però què faríem sense la nostra dosis de brilli-brilli i sucedanis d’artistes internacionals?

Això és tot petons eurovisius,

Conxi i Loretu (Fan/tàstica d’Eurovisió i experta en comunicació no verbal)