La diada popular?

-Sense correccions semàntiques ni ortogràfiques-

Hola Maripilis!

Quant, quant de temps, no?

Com els xiquets que tornen al cole jo torno a les xarxes! M’heu trobat a faltar?

Avui us porto la crònica de la diada. (Subjectiva totalment)

Com a bona catalana tinc el 11 marcat amb “fosforito” al meu calendari. És un dia important. Un dia on la crema catalana, les havaneres i el nou pentinat del nostre Carles Puigdemont esperen amb il·lusió.

Aquest any, el 11, com d’altres anys es va construir amb ganes i esforç. Jo feia tres mesos que ja tenia el meu conjunt planxadet! Volia estar guapa per si sortia per TV3, la nostre. A la pelu ja tenia hora reservada. I el bigoti i les celles me les vaig fer el dilluns passat per no anar vermellota! Tota conjuntada vaig anar direcció a la Teisa d’Olot! Quina comunió! Quines ganes! (Tot i que n’hi havia més d’un que arrossegava la ressaca de les festes del Tura. Que per cert, quin ñap de festes!) Pancartes, senyeres, bosses, i un munt de “merchandaising” que més que una trobada semblava un top manta o un basar “del todo a 100”. Pugem amb la Loreto al nostre autocar! Ara comença l’aventura...

De camí allà entonem tota la discografia de la Marina Rossell i el Lluís LLach. En un temps mort entre rotonda i rotonda salta el catalanet pro i esmena tot el parlament que va donar el nostre Carles puigdemont  la diada del 2016! Això és ser un bon català quines pauses i quin to dramàtic! Al finalitzar tot el Bus es va llevar dempeus i emocionats varem aplaudir i al crit de UH! OH! No tinc por! varem cantar la cançó del Super3.

Com més a prop estàvem de la nostre arribada, més neguit i emocions sorgien. Em recordava tot una mica a la arribada del Papa a Valencia!

Ja hi érem! A la Loreto se li escapaven les llàgrimes! Quanta, quanta emoció! Ens varem abraçar! I la gent ens varen aplaudir... (jo crec que es pensaven que érem dos iaies lesbianes i independentistes... jajajajaja... ho veu el dimoni del Rajoy i li dona un ictus) bandera per aquí, bandera per allà, crits, salts! Una autentica comunió! Allò semblava el mític festival de Woodstock! Tots esperàvem al nostre messies. Els Messi de la política. La nostre Janis joplin del festival! El Carles, el nostre Carles! Galant va fer el seu parlament, jo el tinc gravat... així l’any que ve de camí a la diada de la república el podré entonar jo!

Tot eren festes i confetis. Fins el final que la gent es començava a recollir a casa seva.

Com cada any em sento catalana! I demà també ho seré.

Vull votar, per aixó visc en un país democratic!

Vull votar jo i vull que voti el veí que diu que no a la indepencià! Perque si, nosaltres, som aixi un país de frontera oberta i tolerants! Ja en tenim prou amb els celiacs que ens arruïnen els sopars i dinars familiars!

Atentament,

La vostre Conxi. La Conxi del poble català

Us deixo unes imatges i una proposta per l’any que ve de camisa per la diada!

La Carme i el seu glamour! Sempre va tant mona aquesta dona. I conjuntada! Guapa i intel·ligent! Aquesta si que fara país! Visca la Carme!

El nostre Carles amb un pentinat que sembla encara més del playmobil! Tot i així el concurs per guapo no el guanyaria però el de simpàtic i valentia se’l emporta de carrerilla! Acompanyat de ses majestats els reis d’orient... no podien faltar!

 El meu i vostre Carles de visita al carnaval de Lloret!

I aquesta la poso perquè hi ha en Rufián! Qui fos flor per estar a les teves mans! Poster no saps com aconseguir l’espai aeri pero a mi em fas volar l’imaginació... nyam nyam!

PROPOSTA DE CAMISA 2018

 

La Conxi i la música

La Conxi ens presenta el seu primer treball d'estudi!
Us agradaria un videoclip del tema? o potser nous temes?

EDLC

THE CEGATION COW

-Sense correccions semàntiques ni ortogràfiques-

Hola Maripilis!

Avui us porto aquell projecte que us vaig parlar la traducció al angles del poema del Maragall, La vaca cega.

Espero que sigui del vostre gaudi!

 

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d'altres vegades

ni amb ses companyes, no; ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

el silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot, mentres pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica

i recula afrontada... Però torna,

i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l'embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines i se'n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil.lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua. 

Joan Maragall

THE CEGATION COW

Clashing head on again and caga tió,

advanced d’asma the path of the water,

go to from the cow forever sola. Is no ve tres en un burro.

In a golpation of cosa dura thrown too molta professionalitat,

The children vaciation an eye, and the other

he has a mantellina: cow is cegation.

Go to a poner el morro comes to the source as used years,

but not with the xularia other times

ses or with friends, no; comes forever sola.

The friends, by Castellfollit, by commas

the silence of corderos of the prados and La Riera, (Pobre Claudi!!)

are ding-dong the cascabel·les, while pasturing

fresh grass free style ... She precipitation.

Is se da en los morros in the pica afiliation

And retociding... But vuelve,

and low to the water and drink keep and calm.

Drinking poco, sense most alcholic. After elevation

the sky, grande, the head cornumenta

with a great teatraling gesture; mariposea

on the dead girls and go to back

Light orphan under the sun calenturiento,

vacilation paths unforgettable

brandishing languishing long cola.

Joan  Killsroosters 

 

Per sempre vostre,

Conxi
 

Propòsits de Nadal

-Sense correccions semàntiques ni ortogràfiques-

Hola Maripilis,

Quant, quant de temps! Com haureu notat, he estat absenta. Tot i que he de dir que he estat desconnectada per temes varis... el més important, és el fet de que he estat submergida en un projecte molt bonic. Aquest projecta és la traducció del poema de Joan Maragall, la vaca cega, al idioma angles per el gaudi de tota la població anglosexona. Més endavant penjaré aquest projecte aquí, el meu estimat blog!

Ara per seguir endavant us porto els propòsits que m’he fet aquest any. Així que endavant les peres!

Primer propòsit – Anar més el gym

Aquest propòsit el faig per mantenir i enfortir aquell anhel de persona humana. Utilitza la bonificació del gym i els descomptes de jubilada que tinc.

No és que estigui gruixuda (gorda) però mantenir aquest línea tant estilitzada costa, i no sabeu quant!

Jo i el meu poc treballat cos. No hi ha res de potoxop!

Diuen les males llengües que en el gym una pot trobar un bon maromu! I qui diu que no a un bon croissant de pastisseria.

Segon propòsit -  Fer un macro concert de playback

Amb les meves amigues estem preparant un “concertillo” de playback. El “concertillo” tindrà un repertori variat de la Pantoja a Lady Gaga passant per Falete. En ell em veig amb canvis de vestuari cada dos per tres, ballarins per xucar-hi pa, coreos, llums i gent variopinta com a públic.

Dins el meu somni, com una Superstar del playback!

Tercer propòsit – Canviar de pentinat

Any nou, pelus nous!

Vull anar a la pelu i dir: Nena talla el que vulguis, igualment et diré puntes i em deixaràs calba. A una l’any la de començar igual i patir una metamorfosis kafkaniana a mida que passen els dies.

Nada de nada del peluquín.

Quart propòsit – Aprendre un nou idioma

Com molts de vosaltres sabeu, sóc poliglota. Domino el català, castellà, angles i un xic de japonès. Ara vull aprendre a parlar l’alemany. Cada matí em llevo amb els lladrucs del gos del veí i com que és alemany, vull comunicar-me amb ell i dir-li que: Perfavor, respecti el veïnat!

Imatge del gos del veí. Aquí fa bona cara!

Cinquè propòsit - Escriure un llibre com va fer l’Ana Rosa

Amb el tastet que he fet traduint la vaca cega, a una li ha quedat el cuquet d’escriure una novela, un llibre de receptes o qui diu una guia didàctica de com tractar l’espanyol de carrer!

 L’Ana rosa escrivint el seu llibre. Que aplicada ella!

Sisè propòsit – Aprendre a utilitzar l’estri de cuina

Aquest Nadal el Ferran, el nebot de la Pilar, em va regalar un estri de cuina molt curiós. Les meves amigues no saben per que serveix. Jo només sé que els hi fa molta gràcia! Ara la Loreto m’ha demanat l’estri un dies, que diu que ha de muntar la nata... serà que és una batidora?

 

L’estri de cuina estrany!

Fins el pròxim post Maripilis,

Per sempre la vostre Conxi