-Sense correccions semàntiques ni ortogràfiques-
Hola Maripilis!
Quant, quant de temps, no?
Com els xiquets que tornen al cole jo torno a les xarxes! M’heu
trobat a faltar?
Avui us porto la crònica de la diada. (Subjectiva totalment)
Com a bona catalana tinc el 11 marcat amb “fosforito” al meu
calendari. És un dia important. Un dia on la crema catalana, les havaneres i el
nou pentinat del nostre Carles Puigdemont esperen amb il·lusió.
Aquest any, el 11, com d’altres anys es va construir amb
ganes i esforç. Jo feia tres mesos que ja tenia el meu conjunt planxadet! Volia
estar guapa per si sortia per TV3, la nostre. A la pelu ja tenia hora
reservada. I el bigoti i les celles me les vaig fer el dilluns passat per no
anar vermellota! Tota conjuntada vaig anar direcció a la Teisa d’Olot! Quina comunió!
Quines ganes! (Tot i que n’hi havia més d’un que arrossegava la ressaca de les
festes del Tura. Que per cert, quin ñap de festes!) Pancartes, senyeres,
bosses, i un munt de “merchandaising” que més que una trobada semblava un top
manta o un basar “del todo a 100”.
Pugem amb la Loreto al nostre autocar! Ara comença l’aventura...
De camí allà entonem tota la discografia de la Marina
Rossell i el Lluís LLach. En un temps mort entre rotonda i rotonda salta el
catalanet pro i esmena tot el parlament que va donar el nostre Carles
puigdemont la diada del 2016! Això és
ser un bon català quines pauses i quin to dramàtic! Al finalitzar tot el Bus es
va llevar dempeus i emocionats varem aplaudir i al crit de UH! OH! No tinc por!
varem cantar la cançó del Super3.
Com més a prop estàvem de la nostre arribada, més neguit i
emocions sorgien. Em recordava tot una mica a la arribada del Papa a Valencia!
Ja hi érem! A la Loreto se li escapaven les llàgrimes! Quanta,
quanta emoció! Ens varem abraçar! I la gent ens varen aplaudir... (jo crec que
es pensaven que érem dos iaies lesbianes i independentistes... jajajajaja... ho
veu el dimoni del Rajoy i li dona un ictus) bandera per aquí, bandera per allà,
crits, salts! Una autentica comunió! Allò semblava el mític festival de Woodstock!
Tots esperàvem al nostre messies. Els Messi de la política. La nostre Janis
joplin del festival! El Carles, el nostre Carles! Galant va fer el seu
parlament, jo el tinc gravat... així l’any que ve de camí a la diada de la república
el podré entonar jo!
Tot eren festes i confetis. Fins el final que la gent es
començava a recollir a casa seva.
Com cada any em sento catalana! I demà també ho seré.
Vull votar, per aixó visc en un país democratic!
Vull votar jo i vull que voti el veí que diu que no a la
indepencià! Perque si, nosaltres, som aixi un país de frontera oberta i
tolerants! Ja en tenim prou amb els celiacs que ens arruïnen els sopars i
dinars familiars!
Atentament,
La vostre Conxi. La Conxi del poble català
Us deixo unes imatges i una proposta per l’any que ve de
camisa per la diada!
La Carme i el seu glamour! Sempre va tant mona aquesta dona.
I conjuntada! Guapa i intel·ligent! Aquesta si que fara país! Visca la Carme!
El nostre Carles amb un pentinat que sembla encara més del
playmobil! Tot i així el concurs per guapo no el guanyaria però el de simpàtic
i valentia se’l emporta de carrerilla! Acompanyat de ses majestats els reis d’orient...
no podien faltar!
El meu i vostre Carles de visita al carnaval de Lloret!
I aquesta la poso perquè hi ha en Rufián! Qui fos flor per
estar a les teves mans! Poster no saps com aconseguir l’espai aeri pero a mi em
fas volar l’imaginació... nyam nyam!
PROPOSTA DE CAMISA 2018
