Oda a la castanya

-Sense correccions semàntiques ni ortogràfiques-

Oh! Castanya, castanya tu que neixes d’un arbre

Al damunt de una gran o petita muntanya.

Oh! Castanya a tu et donaré carbassa.

Carbassa de l’hort de l’avia Tomassa.

Ai! La Tomassa és creu castanyera,

i no arriba ni a planxista,

la pobre es creu artista.

Oh! Castanya, castanya.

Aquest any et faré el salt

i muntaré un bon “percal”...

RDH

La Conxi