Com porteu la lectura de Sant Mateu? Ja m’heu resat el rosari? M’heu anat a missa de 6? Doncs quina bona pèrdua de temps, nenes. Mentre vosaltres fèieu totes aquestes bestieses, jo me n’he anat fins aquí a ca la Montserrat, a comprar-me un conjuntet ben mono, que aquest cap de setmana me’n vaig a la comunió d’en Llibert.
Com ha de ser el vestit perfecte per una comunió, me pregunteu?
Tres punts bàsics:
1- Comoditat
2- Elegància
3- No sou la núvia!
1- Comoditat
Senzilla, vestit llarguet, a tocar turmell, la mida justa per tapar les varius, o la pell de taronja. El vestit llarg afavoreix a qualsevol i, si me trieu un color viu amb un toc primaveral, causareu furor! Deixeu de banda els colors pastel i la gassa, si no me semblareu a les típiques dames d’honor que es queden per vestir sants. De calçat, res millor que unes esperdenyes, no us hi gasteu molt… És per un dia! I Nostru Senyor no baixarà pas del cel per revisar l’indumentària.
Una proposta perfecte!
2- Elegància
Un maquillatge suau i un pentinat portat amb dignitat. Tot amb el nostre saber estar. Més d’una fa la pallassa a la casa de Nostru Senyor, entrant per la porta com si allò fos una pel·lícula de serie b de l’antena 3! Ressignades! Si fos jo el mossén, una hòstia no, dues n’hi donaria! Si mai veieu un d’aquests especímens, me li pregunteu si ha perdut alguna cosa… Ella dirà que no i, vosaltres, amb fermesa i, sobretot, elegància, li dieu amb un somriure… Si maca, si, la dignitat, flor de primavera tardana! Que me vas vestida d’estiuet de Sant Martí, pallassa!
Una pallassa qualsevol... Desvergonyida!
3- No sou la núvia!
Si ja me teniu una edat, el vostre moment de passar per la vicaria ja ha caducat. L’arròs s’ha pollat, maques!
No podeu destacar més que la nena repollo amb vestit de “hoy soy una princesa”, o una merenga d’aquestus de Can Corbatón, que més endavant tot això li causarà un trauma de per vida, queda dit! Per això us demano elegància i saber estar. Recordo encara quan la Encarna, una amiga meva, va anar al bateig del seu fillol, i me portava un vestit de tafetà amb cascades de seda egípcia de color perla, amb una llaçada, a lo Agatha Ruiz de la Casa de la Pradera, per recollir la permanent que li havia fet la Chari. Una llaçada… Verge santa... Segur que els veïns patien interferències als televisor i tots als aparells de les seves cases. Hi havia més llaçada que cap. Amb tota la tela que portava allà dalt, podrien tapar la plaça de braus!
L'Encarna! Tan natural ella...
Us demano prudència, per l’amor de Déu, que ja tindreu el vostre moment, el moment de l’enterru, pallasses!
Per a qualsevol dubte o petició podeu fer-ho arribar a conxitablog@gmail.com
Petó de veïnes a totes i tots,
Conxi i Loreto (Estrella Michelón en cuina mediocre)
